s'évertuer | conjugation
Fransızca verb 's'évertuer' conjugated in all tenses and forms.
Subjonctif
| je m' | évertue |
|---|
| tu t' | évertues |
|---|
| il s'/ elle s'/on s' | évertue |
|---|
| nous nous | évertuions |
|---|
| vous vous | évertuiez |
|---|
| ils s'/ elles s' | évertuent |
|---|
| je m' | évertuasse |
|---|
| tu t' | évertuasses |
|---|
| il s'/ elle s'/on s' | évertuât |
|---|
| nous nous | évertuassions |
|---|
| vous vous | évertuassiez |
|---|
| ils s'/ elles s' | évertuassent |
|---|
Conditionnel
| je m' | évertuerais |
|---|
| tu t' | évertuerais |
|---|
| il s'/ elle s'/on s' | évertuerait |
|---|
| nous nous | évertuerions |
|---|
| vous vous | évertueriez |
|---|
| ils s'/ elles s' | évertueraient |
|---|
Indicatif
| je m' | évertue |
|---|
| tu t' | évertues |
|---|
| il s'/ elle s'/on s' | évertue |
|---|
| nous nous | évertuons |
|---|
| vous vous | évertuez |
|---|
| ils s'/ elles s' | évertuent |
|---|
| je m' | évertuais |
|---|
| tu t' | évertuais |
|---|
| il s'/ elle s'/on s' | évertuait |
|---|
| nous nous | évertuions |
|---|
| vous vous | évertuiez |
|---|
| ils s'/ elles s' | évertuaient |
|---|
| je m' | évertuerai |
|---|
| tu t' | évertueras |
|---|
| il s'/ elle s'/on s' | évertuera |
|---|
| nous nous | évertuerons |
|---|
| vous vous | évertuerez |
|---|
| ils s'/ elles s' | évertueront |
|---|
| je m' | évertuai |
|---|
| tu t' | évertuas |
|---|
| il s'/ elle s'/on s' | évertua |
|---|
| nous nous | évertuâmes |
|---|
| vous vous | évertuâtes |
|---|
| ils s'/ elles s' | évertuèrent |
|---|