s'envenimer | conjugation
francés verb 's'envenimer' conjugated in all tenses and forms.
Subjonctif
| je m' | envenime |
|---|
| tu t' | envenimes |
|---|
| il s'/ elle s'/on s' | envenime |
|---|
| nous nous | envenimions |
|---|
| vous vous | envenimiez |
|---|
| ils s'/ elles s' | enveniment |
|---|
| je m' | envenimasse |
|---|
| tu t' | envenimasses |
|---|
| il s'/ elle s'/on s' | envenimât |
|---|
| nous nous | envenimassions |
|---|
| vous vous | envenimassiez |
|---|
| ils s'/ elles s' | envenimassent |
|---|
Conditionnel
| je m' | envenimerais |
|---|
| tu t' | envenimerais |
|---|
| il s'/ elle s'/on s' | envenimerait |
|---|
| nous nous | envenimerions |
|---|
| vous vous | envenimeriez |
|---|
| ils s'/ elles s' | envenimeraient |
|---|
Indicatif
| je m' | envenime |
|---|
| tu t' | envenimes |
|---|
| il s'/ elle s'/on s' | envenime |
|---|
| nous nous | envenimons |
|---|
| vous vous | envenimez |
|---|
| ils s'/ elles s' | enveniment |
|---|
| je m' | envenimais |
|---|
| tu t' | envenimais |
|---|
| il s'/ elle s'/on s' | envenimait |
|---|
| nous nous | envenimions |
|---|
| vous vous | envenimiez |
|---|
| ils s'/ elles s' | envenimaient |
|---|
| je m' | envenimerai |
|---|
| tu t' | envenimeras |
|---|
| il s'/ elle s'/on s' | envenimera |
|---|
| nous nous | envenimerons |
|---|
| vous vous | envenimerez |
|---|
| ils s'/ elles s' | envenimeront |
|---|
| je m' | envenimai |
|---|
| tu t' | envenimas |
|---|
| il s'/ elle s'/on s' | envenima |
|---|
| nous nous | envenimâmes |
|---|
| vous vous | envenimâtes |
|---|
| ils s'/ elles s' | envenimèrent |
|---|